Al juny se celebren les festes majors patronals en honor a Sant Joan Baptista, en les quals les catraleñas llueixen un abillament de l’horta de gala del segle XIX.

Són les festes Patronals de la localitat. Coincideixen amb els primers dies de l’estiu i les Festes estan organitzades per l’Ajuntament.

Són festes molt participatives on es conjuga tot el poble, des de xiquets a majors, en diverses i variades celebracions. Solen començar amb la Coronació de les Reines de Festes, en una espectacular i cerimoniosa gala.

És destacable el dia de la Cavalcada popular, on participen Les Penyes i els Barris de la localitat, amb els més divertits i sorprenents disfresses. Se sol celebrar el dissabte abans de Sant Joan.

3 de maig. Hay en Catral tres construccions amb els seus corresponents creuers. A la Carretera de Dolors, a la plaça de l’ermita de Santa Àgueda i al camí de la Creu. És aquest darrer barri on tradicionalment se celebren les festes de la Creu, amb banys i jocs populars.

La Setmana Santa de Catral ha experimentat un considerable auge. La gran labor que de les diferents Confraries i Germanors vénen desenvolupant durant tot l’any queda reflectida en una gran millora estètica de les desfilades Passionals.

La realització i reforma de trons, la restauració d’imatges i vestuari d’aquestes, la renovació d’estendards, l’increment de penitents, així com la incorporació de nous passos processionals així ho evidencien. Aquesta millora externa no va exempta del més important dels elements: el religiós. El Septenari dels Dolors, el Via crucis Penitencial i la massiva participació en els actes i Oficis de la Setmana Major el testimonien.

• El Diumenge de Rams, realitza la seua Estació Penitencial la Confraria del nostre Pare Jesús Triunfante. Portant al seu titular a homes els components de la Banda de Cornetes i Tambors “Els Sants Joans” de Catral, acompanyats per innombrables xiquets o xiquetes amb vistoses palmes.A la vesprada es comet l’anomenada processó de “Les Mantillas”, per ser aquesta peça la tradicional que usen les dones per a acompanyar a la Verge dels Dolors.
• El dilluns sant El nostre Pare Jesús Cautivo, realitza la seua estació Penitencial, anomenada Processó dels Escapularis.
• El dimarts sant es realitza la Processó del Trasllat, des de l’església parroquial a l’Ermita de la Puríssima. Participen les Confraries del nostre Pare Jesús Nazareno, Santa Dona Verónica, Sant Joan Evangelista, Ntra Sra. Dels Dolors i l’Stm. Crist de la Salut.
• El Dijous Sant es fa la Processó del Silenci.
• El Divendres Sant, des de les 5 hores es fa el Cant de la Passió. Ancestrals cants acompanyats per unes singulars trompes de dos metres de longitud, muntades sobre dos carrets amb rodes. Són melodies breus amb versos al·lusius a la Passió.A les 8,00 des de l’Ermita ix la Processó de la Trobada, els mateixes Confraries que van fer el trasllat. Conflueixen el la Plaça d’Espanya, on es realitza la “trobada” de Jesús Nazareno amb la Verge dels Dolors.A la nit, l’anomenada Processó de l’Enterrament, per participar a més dels esmentats la Confraria del Sepulcre i la de la Verge de la Soledat.
  El Diumenge de Resurrecció, té lloc la trobada de María amb el seu Fill Ressuscitat. Ixen la Verge de l’Encarnació, des de l’Ermita, amb el rostre tapat per un vel i des de l’església parroquial el Santíssim sota pal·li. Es troben a meitat del carrer, lleven el vel a la Verge i els portadors realitzen “les cortesies” al Santíssim.A la vesprada els joves i xiquets celebren la Pasqua. És costum eixir al camp o al “Cabezo” a berenar. Obligatori les mones amb ou.

En acció de gràcies per això, tots els anys, a la vesprada, a la mateixa hora que va tindre lloc el terratrémol, es fa una rogació pública.

Ixen en processó les imatges de Sant Emigdio, Sant Crisito de la Salut i la Verge de la Soledat. Un grup de cantors acompanyats per músics de la localitat canten el Sant Déu i les Lletanies dels Sants.

Cada 5 de febrer es converteix en un soc firal on els veïns i visitants poden comprar les típiques “bolicas de Santa Àgueda, i tot tipus de llaminadures i llaminadures, de les que, sens dubte, el rei és el torró.

La forma peculiar d’de comprar es diu “el pes” que consisteix en un paquet de dolços de totes classes i que es regala a una persona estimada.

La devoció a Catral d’aquesta màrtir siciliana és molt antiga. Es diu que va ser introduïda per l’Ordre de Santiago en l’any 1255, encara que els primers documents que fan referència a la imatge i a l’ermita daten de 1684.

Santa Àgueda és molt venerada tant pels catralenses com per una multitud de gent de tota la província que cada any són fidels a la seva cita amb la Santa.

Per les seves connotacions específiques, (malaltia en els pits) són les dones les que més solen demanar a la Santa la seva protecció i intercessió, encara que també se li demana empara a Santa Àgueda per protegir i potenciar les feines de l’horta.

Durant la guerra civil la imatge de Santa Àgueda va ser destruïda i a el terme d’aquesta, la família Ñiguez, descendents dels antics compradors de l’ermita, van encarregar a l’escultor Carmelo Vicent Súria, de València, l’actual imatge i tron ​​de la Santa.

El dia 4 de febrer la Santa es traslladada davant d’una gran multitud de devots que han fet promeses, fins al temple parroquial dels Sants Joans, on pernocta per sortir, després d’una missa solemne i acompanyada per les autoritats, en romeria fins a la seva ermita.

Moltes són les persones de la comarca i poble limítrofs que vénen a posar exvots a la Santa que “fa miracles”